CONFERÈNCIA Anual 2021 del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines
Dijous 9 de desembre de 2021 A les 19 hores emissió des de Lleida, Barcelona i Arenys de Munt.
“30
minuts de Memòria Democràtica
de
l’Independentisme dels Països Catalans”
● Presentació de l’acte per Joan-Ramon Colomines-Companys, coordinador del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines.
● Presentació del conferenciant per Joan Rocamora, filòleg i docent.
● Conferència “L’herència política i intel·lectual de Fèlix Cucurull” per l’historiador Agustí Barrera i Puigví.
+++
Fèlix Cucurull (Arenys de Mar, 1919-1996)
fou un escriptor i politic. Militant d’Estat Català (1936) durant la Guerra
Civil, després d’aquesta s’incorporà al clandestí Front Nacional de Catalunya
(1940).
El 1968 abandona aquest partit per crear Acció Socialista Independentista de Catalunya que acabaria integrant-se, el 1970, al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).
El 1979 fou cap de llista del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional al Congrés dels Diputats. El 1989 impulsà la creació de l’Associació Roca i Farreras. També fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa.
Com a historiador analitzà les primeres fases del catalanisme contemporani i les seves arrels populars i progressistes. De les dotzenes d’obres publicades en destaca “Panoràmica del nacionalisme català” (1975), editada en sis volums a Paris.
Agustí Barrera i Puigví (Mataró, 1941) és
historiador. Un veterà de l’independentisme: Comença a militar al Front Nacional
de Catalunya (FNC) l’any 1963. El 1968 s’integra al PSAN i el 1974 al PSAN (p)
fins el 1979, on impulsarà la formació d’un
sindicat nacional i de classe, els Col·lectius Obrers en Lluita (COLL).
Fou membre de la Junta de Govern del Memorial Democràtic, en representació de la CUP-AE. Membre del Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA 2000-2010), del Grup d’Historiadors Jaume Compte. President del 2000 al 2005 del Centre de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI).
Actualment militant de Poble Lliure que forma part de la CUP.
El MEMORIAL Joan
Cornudella – Joan Colomines és un
projecte de Memòria Democràtica d’homenatge a les figures de Joan Cornudella el
pare del naixement de l’independentisme català contemporani i de Dr. Joan
Colomines l’estratega de l’independentisme dinamitzador de la lluita unitària
per les llibertats democràtiques.
Un record al teòric i a l’estratega que varen compartir anys de compromís i militància al Front Nacional de Catalunya (FNC). El MEMORIAL l’organitza la plataforma “Fòrum Cívic : Patrimoni independentista del Front (FNC)”, entitat creada fa 24 anys, l’any 1997, amb l’objectiu de recollir i explicar la història del Front Nacional de Catalunya, com a partit i com a moviment nacional, polític i social.
TEXTOS
Presentació de l’acte per Joan-Ramon Colomines-Companys, coordinador del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines
Hola a tothom, bona tarda,
Comencem aquesta Segona
conferència anual del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines.
Com ja sabeu avui hem convidat a Agustí Barrera, com a historiador i militant independentista a parlar-nos sobre un altre historiador i militant independentista que fou Fèlix Cucurull.
El nostre MEMORIAL que honora a dos polítics i en difon els seus pensaments, té una altra feina estratègica que és que està obert, com a eix definidor, a promoure tots els protagonistes de la lluita independentista. Tant els personatges històrics, com els actuals.
I per fer això hem establerts diferents línies de treball, tant de memòria democràtica, com de propiciar que s’escriguin pàgines memorialístiques, tant dels militants històrics del Front Nacional de Catalunya, com de militants independentistes de tots els partits, com de totes les entitats patriòtiques.
I a més també hem estimulat a que la visibilitat de les dones en la lluita independentista, en totes aquestes memòries personals, hi quedin ben recollides. Introduir la perspectiva de gènere en la història de l’independentisme és una necessitat i no cal dir una obligació democràtica que no podem defugir.
Però encara que sembli impossible, és molt difícil aconseguir aquestes pàgines de memòria personal de militància i encara més aconseguir les memòries personals de les dones militants. I no és d’estanyar perquè cada catifa que aixequem com a recerca o com a recerca oral, ens trobem amb alguns relats que no ens agraden.
Doncs, com ho hem de fer?
¿Explicar la història independentista dels Països Catalans, com el relat màgic d’Alicia al País de les Meravelles, un dels precedents del superrealisme i de l’absurd ?
O de veritat explicar el que va passar i el que està passant?
Modestament el MEMORIAL intentarà ajudar a construir un consens històric per contrarestar tergiversacions, des de les que fan els feixistes locals, els que roben sigles com han fet amb les del Front Nacional, atribuint-se i modificant tota una història de partit que no els hi correspon, fins a independentistes demòcrates que tergiversen la història independentista per justificar polítiques caduques del passat o per incidir en la política actual.
Alguns parlen de “lluites compatides” i altres ho contraposen amb només “lluites comunes”. Alguns comparen reivindicacions del passat com a reivindicacions ben actuals i així anar transitant per l’autonomisme d’avui, carregant-se el patrimoni i valor del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Sembla que no hi ha manera de traduir aquella victòria cívica, amb una pràctica diari de construcció independentista sòlida.
El MEMORIAL i jo també, creiem molt en la lluita unitària, en el consens i en la pluralitat ideològica dins de l’independentisme i per això solidàriament volem potenciar a tothom.
Avui potenciem Fèlix Cucurull i ho farem amb l’Agustí Barrera i sobre Barrera hem demanat a un altre militant independentista que ens el presenti i en concret l’hi hem demanar una “Presentació d’Autor” i ho hem demanat a Joan Rocamora.
I de tota aquesta cadena de presentacions el MEMORIAL n’hem dit: fer Cadena de Compromís.
Cadena que a continuació Joan Rocamora ens presentarà a l’Agustí Barrera i a continuació l’Agustí ens parlarà de Fèlix Cucurull.
Ah !! i atenció en una cosa: l’Agustí Barrera molt disciplinat ens va escriure un text llarg de la conferència amb cites i bibliografia, text que publicarem íntegrament al nostre Web, però avui l’Agustí ens farà una exposició més curta i ben travada. Hem fet al reves del que és l’usual: fer una xerrada i després fer-ne un text ampliat. L’Agustí primer ha fet el treball escrit llarg i amb detalls, i ara ens explicarà la síntesi.
Gràcies a tothom per escoltar-nos, qui avui no hi sigui ja li farem arribar tots els textos i la gravació.
Us demanem que us uniu a la “Cadena de Compromís”: avui i aquí -en aquesta emissió- és un compromís intel·lectual, però us demanem un compromís de mobilització i de revolta.
De revolta tranquil·la si
voleu, però sense empoderar-nos i plantar-nos, no crec que saltem de l’autonomisme
a l’independentisme real i efectiu.
Passem doncs, la paraula a Joan Rocamora. Després serà l’Agustí Barrera que farà la xerrada i tancarà l’acte.
Endavant Joan Rocamora.
PRESENTACIÓ del conferenciant
Agustí Barrera i Puigví
per Joan Rocamora, filòleg i
docent
Fa uns anys, el 2013, vaig tenir la satisfacció d’escriure un pròleg per al llibre de l’Agustí Barrera, Inscrit a la Memòria històrica, publicat per Edicions de 1979, un recull de biografies de militants independentistes, de records i fets històrics i d’algunes ressenyes de llibres realitzades per ell.
Aquesta presentació de l’Agustí serà, en qualsevol cas i com aquell pròleg, insuficient per descriure’l. Caldrien unes memòries que recollissin una trajectòria de vivències, accions, reflexions i extenses relacions de tants anys.
Aleshores vaig escriure que l’Agustí Barrera és un espècimen escadusser en la militància independentista, que preserva una memòria palpitant i rica que no hauríem de deixar perdre. I que els cronistes, historiadors i les noves fornades d’independentistes no haurien de negligir aquest traspàs de dades, fets, anàlisi, dolor i esperança. Una activitat de difícil enumeració, perquè l’Agustí sovinteja tota mena d’actes d’afirmació independentista i dissident, incomptables, amunt i avall en actes, conferències, homenatges o manifestacions.
Convé destacar que la seva trajectòria política és un autèntic fil roig de la història del nostre país. Són comptades, potser només comptables amb els dits de les mans, les biografies de militants independentistes similars a les de l’Agustí: és fill d’un dels homes de Nosaltres Sols, i de jove l’Agustí va iniciar la seva militància al FNC, amb repressió inclosa, la detenció a Sabadell i el posterior empresonament, el 1965, junt a Carles Castellanos, mentre realitzava propaganda d’un sindical pròxim al FNC. Més endavant participà en la creació del PSAN-Provisional i el sindicat COLL, en l’independentisme combatiu dels anys 80 i en la CUP de les primeres dècades del segle XXI. Un fil roig que connecta el separatisme del primers anys del segle xx amb l’Esquerra Independentista més actual.
A l’Agustí li devem la transmissió d’una memòria de resistència del moviment independentista de dècades enllà, del germen i de la gènesi, de l’evolució i dels entrebancs fins arribar al segle XXI i les explosió socials de les consultes i del referèndum de 2017.
Però de l’Agustí, historiador militant i militant historiador, potser encara no podem parlar de totes les seves vivències en un compromís que es movia entre la clandestinitat, la clarificació política i els paranys de l’anomenada Transició. Us les explicarà ell en un ambient de complicitat, perquè hi ha coses que encara ara no es poden parlar obertament.
I per això insisteixo que caldran unes memòries que recullin la seva trajectòria de vivències, accions, reflexions i extenses relacions de tants anys, de tantes anècdotes, secrets, memòria silenciada, xarxes de relacions, dades i dates... Un pou de coneixement de la resistència, de les lluites, de les esperances del nostre poble que no ens podem permetre deixar perdre.
Com ja vaig apuntar, es tracta d’un inusual intel·lectual-militant que aporta grans dosis d’anàlisi, experiència i interpretació d’una important part de la història nacional, vàlides com les claus que ens obren tots els panys. I que enllaça les col·lectivitzacions de la Guerra dels Tres Anys amb en Fèlix Cucurull, en Josep Conangla i Fontanilles i els separatistes de l’Havana amb el FNC, o en Jordi Arquer i el grup de la Gran Enciclopèdia Catalana amb el PSAN-Provisional.
Al capdavall, l’Agustí va ser “El pare ideològic de tot plegat” de la consulta d’Arenys de Munt el 2009, que alguns despistats han batejat com el naixement de l’independentisme recent. Josep Sort el definí així en un article en què va descriure:
I com tots els revolucionaris
de soca-rel, a l’hora de la victòria, del triomf, ell n’ha quedat al marge. No
ha sortit a la foto. Ni hi sortirà. Les fotos de la victòria sempre són per les
rates que amb la mateixa rapidesa que salten del vaixell que s’enfonsa, pugen
en un altre on ensumen teca. L’Agustí ahir no era a la foto. Ni se l’esperava.
Només per això el llibre
desvetlla l’interès per conèixer de la seva mà tantes coses inscrites en la
memòria i escrites en la Història.
De l’Agustí, per presentar-lo i descriure’l, encara podríem dir moltes coses més: que fou una de les primeres víctimes de la covid19 i que se’n sortí després d’una intensa hospitalització, tot i que després s’ha mostrat crític i escèptic amb la complexa trama d’interessos farmacèutics i geoestratègics que fan l’agost amb aquesta pandèmia. És un convençut seguidor dels tractament naturals, de la salut preventiva, de l’esport i del bon viure.
O que és un admirador i seguidor dels coneixements orientals, dels quals sempre us citarà L’art de la guerra, que practica i ensenya tai-txi, coneix diverses arts marcials i es deleix per la cuina exòtica tailandesa, xinesa o vietnamita... Unes inclinacions que concilia perfectament amb els fonaments marxistes de la seva formació i anàlisi, i al mateix temps que amb l’experiència llibertària del nostre país i les lluites anticolonials d’arreu del món.
L’Agustí Barrera és, i des de la fermesa patriòtica que va reivindicar fa poques setmanes en un homenatge al Dr. Heribert Barrera, el rescat de la lluita de l’espardenya i l’esperit bel·licós dels catalans, qui ens explica el Decret de Col·lectivitzacions o la Constitució de l’Havana, l’evocació de Magí Colet, Esteve Albert, Joan Peiró, l’Eva Serra, l’Imma Albó, en Manuel Viusà i la Gertrudis Galí, en Xavier Mitjà o en Fèlix Cucurull, les empremtes de la presó Model o de la Via Laietana, tots els noms i accions del FNC i del PSAN-Provisional, allò que es coïa a la Universitat Catalana d’Estiu i a la Gran Enciclopèdia Catalana, la interpretació de Frantz Fanon i del Che Guevara...
Una experiència que cal que sigui transmesa, fixada en la nostra identitat col·lectiva, com reclamava en un auxili vital el replicant Roy Batty a Bade Runner en un monòleg d’alta intensitat poètica:
Jo he vist coses que
vosaltres no creuríeu (...) Tots aquests moments es perdran en el temps com
llàgrimes en la pluja.
Joan Rocamora, docent i militant independentista.
TEXT AMPLIAT de
la SÍNTESI
que fou la conferència d’Agustí Barrera i Puigví
L’herència política i intel·lectual de Fèlix Cucurull (1919-1996)
La causa obrera
és la causa d’Irlanda,
la causa
d’Irlanda és la causa obrera.
James Connolly (1868-1916)
Consideració
Amb aquest article pretenc acostar-me al personatge, donar a conèixer de forma senzilla i didàctica, la trajectòria ideològica, política, de F. Cucurull, de vegades en forma de pinzellades que posin de relleu el seu caràcter, i les idees força que presidiren la seva trajectòria lligada a la història de l’independentisme del s. XX. No sóc coneixedor de la seva obra novel·lística, poesia, així m’abstindré d’entrar en aquest terreny.
L’intel·lectual compromès
Podem definir la trajectòria, política, i personal, de Fèlix Cucurull, com la d'un intel·lectual de combat, compromès amb la nació i les seves classes populars. A ell li podríem aplicar l'explicació que del mot patriota dóna el Diccionari General de la Llengua Catalana, el Pompeu Fabra, quan precisa que és: Persona que estima profundament la seva Pàtria; això és el que féu F. Cucurull al llarg de la seva vida; en aquest cas però, precisaria més, ell l'estimà com a poeta que era, de manera apassionada com fan els enamorats, la defensà amb les armes que tenia a l'abast, i que més bé sabia fer servir, la paraula i la ploma.
L’any 1934, Fèlix Cucurull, amb només 15 anys guanya un accèssit als Jocs Florals organitzats per l’Ateneu Arenyenc. Dos anys més tard aconsegueix la Flor Natural en els Segons Jocs Florals Escolars de Mataró, ingressa a Estat Català (EC). El 1940 entra als rengles del Front Nacional de Catalunya (FNC), será membre del seu Consell Nacional fins el 1968, quan es produeix l’escissió del PSAN. En el període (1971-1977) de l’Assemblea de Catalunya, formarà part del seu Secretariat i de la Comissió Permanent
1r.- La seva tasca com a investigador es pot
centrar en el que al meu entendre són les tres aportacions teòriques més
valuoses, en la interpretació de la nostra història nacional. D'una banda, la
publicació el 1970 de Orígens i evolució
del federalisme català, obra centrada en el període 1868-1874, amb un
prefaci de Joan Ballester i Canals, el text s'allunya de la interpretació d'un
s-XIX català de caràcter eminentment burgès, i per tant d'un catalanisme
polític del mateix signe, marcat per l'aportació teòrica de J. Vicens i Vives (1910-1960) que amb el seu text: Industrials i polítics, (1958) reblà el clau en aquest aspecte, i
amb un moviment obrer, només anarcosindicalista i per tant apolític.
En el text que comentem, F. Cucurull demostra que el catalanisme
polític té com a antecedents, el federalisme republicà obrerista de Baldomer
Lostau (1846-1896), de V. Almirall (1841-1904), i de J. Mª Vallès i Ribot (1849-1911),
és a dir, és anterior als plantejaments
d'E. Prat de la Riba (1870-1917) i de
2n.- Cal considerar com a
resultat d’un intens treball d’arxius, sobretot a la Arxiu Municipal de la Casa
de l’Ardiaca de Barcelona, que F. Cucurull posa a disposició dels estudiosos i
historiadors, els sis volums de la: Panoràmica
del Nacionalisme Català (1975), edicions catalanes de París, que abasta del
1640 al 1936, ingent treball de recuperació documental, amb un acurat treball
de reinterpretació de la nostra història en clau nacional, que en l'any que fou
publicat el text, permeté d'esclarir tot un seguit de fets de la nostra
història moderna i contemporània fins aleshores oblidats, o poc tractats. Només
l'explicació que aquell fou un treball extraacadèmic, és a dir, fet al marge de
3r.- El tercer i darrer aspecte és la seva gran troballa, fou la descoberta de la personalitat i de l'obra de J.N Roca i Ferreras (1830-1891) i de l'aportació que aquest feu al naixement del concepte de consciència nacional, de la seva teorització sobre l’existència a mitjans del segle XIX d’un nacionalisme popular, del concepte de Països Catalans, del qual en fou un impulsor en els seus textos i parlaments, on s'identifica com a separatista, i com a independentista. Així en el conegut míting del Teatre Novetats, l'any 1885 al qual no hi pot assistir, hi envia el text del seu discurs que fou llegit per J. Blanch i Piera, un fragment d'aquest discurs que fou interromput pels aplaudiments diu: Les nostres quatre barres sobre les portes de les ambaixades a Madrid, Lisboa, París a tot arreu, com Portugal [...] perquè no han d'acceptar i conformar-se amb el fet que Catalunya sigui dels catalans, com Portugal dels portuguesos. Una de les aportacions valuoses de J.N Roca i Ferreras, és la seva anàlisi de la situació de dependència colonial de Catalunya.
J.N Roca i Ferreras és un
capdavanter per la modernitat del seu pensament i la vigència i força dels seus
plantejaments, en els seus escrits es nota el rigor intel·lectual de qui tingué
com ell una sòlida formació científica, llicenciat en medicina i farmàcia. És
un avançat al seu temps, per això és un incomprès, caldrà esperar força anys
perquè els seus plantejaments es duguin, a la pràctica, quan amb la pèrdua de
l'hegemonia política del nacionalisme conservador de
El nacionalisme d'esquerres teoritzat per J.N Roca i Ferreras pressuposa que n'hi ha un de dretes, seria el nacionalisme conservador del bisbe Josep Torras i Bages (1846-1911), amb el seu text cabdal: La tradició catalana (1892), on exposa les seves idees sobre el catalanisme regionalista i les arrels cristianes de la nació catalana, aquest corpus teòric, cristal·litzarà en les "Bases de Manresa" (1892), Bases per a la Constitució Regional Catalana, formulació del catalanisme conservador i tradicionalista. Més endavant Enric Prat de la Riba i Sarrà, a la seva obra més coneguda: La nacionalitat catalana (1906), expressa la voluntat col·lectiva d'aconseguir el reconeixement nacional de Catalunya, basat en la llengua, el passat històric i la tradició, el seu pensament influí profundament en la trajectòria política de la Liga Regionalista (1901).
Hi ha un projecte de recuperació de la sobirania nacional, impulsat pels catalanistes revolucionaris, els intransigents estatistes com se'ls anomenava al segle XIX, el seu era un patriotisme d'esquerres que tenia com a objectiu, la construcció d'un Estat que havia d'ésser democràtic, català, republicà i que alhora permetés el màxim desenvolupament de les classes populars i la majoria de la nació, aquesta línia política es manifestà en la voluntat de proclamar l'Estat Català el dia 9 de març del 1873, per part dels republicans federals en la figura de B.Lostau (1846-1896), intent que fou avortat des del govern central de Madrid, pel consell del català i Ministre de Governació de la Primera República F.Pi i Margall (1824-1901).
Potser l'aportació més brillant de J.N Roca i Ferreras al nacionalisme popular és el concepte de, patriotisme social, una idea que entusiasmà a F. Cucurull i d'una extraordinària actualitat, J.N. Roca, diu que hi ha dos patriotismes:
a.- L'agressiu, dominador, bel·licós, orgullós, fatxenda, tirànic, el de la nació de l'Estat dominador, el de la nació colonitzadora. Un fals patriotisme que és "patrioteria".
b.-El patriotisme social, el defensiu, el que es resisteix a la dominació, el fraternal, humanitari, social, és el de la nació que es defensa. Estableix, així, una tipologia clara entre nacions opressores i nacions oprimides. És interessant aquesta formulació que s’avança en el temps, als conceptes de metròpoli, colònia, que serà l’eix de contraposició de les lluites anticolonials tot al llarg del segle XIX i XX.
Aquest concepte de
patriotisme social, el va desenvolupar en un seguit d'articles publicats entre
1871 i 1872 a la revista,
A manera de cloenda.
Fem l’escamot dels qui mai
no reculen,
i sols un bes els pot fer
presoners,
fem l’escamot dels qui
trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un
altre bes.
Joan Salvat Papasseit (1894-1924)
Fou molt important la tasca de difusió de les seves recerques històriques a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent (UCE), des del 1977, on cada curs explicava Història dels Països Catalans, el seu verb encès i l’aportació de nous enfocaments resultat de la consulta dels arxius, feien les seves classes molt estimulants. L’11 de setembre al Fossar de les Moreres, Fèlix Cucurull fa un discurs solemne davant 30.000 manifestants cridant independència.
El 24 d’agost del 1988 la UCE, li ret un
homenatge. És un dels impulsors de l’Associació Josep Narcís Roca i Farreras
El 1984 publica, Catalunya republicana i autónoma (1931-1939),
un text nou en la interpretació del període de la Generalitat Republicana i
la Guerra del 1936, una aportació valuosa.
El 9 i 10 de setembre del 1995, el Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA) organitza unes jornades independentistes a Arenys de Mar, en homenatge a F.Cucurull. Recordo que va venir a l’acte amb cadira de rodes, estava molt malalt, al final de l’acte va sonar la música dels Segadors, ell amb molta dificultat, es va posar dret per respecte a l’himne nacional, fou una lliçó de patriotisme.
Mor el 4 de febrer del 1996, en un dia trist i fred a la ciutat que el veié néixer, no recordo haver vist cap representació del Govern autonòmic, CDC, UDC o d’institucions oficials, les dues germanes Serra, l’Eva i la Blanca, junt amb un grup d’amics, coneguts, familiars, i els que portàvem el taüt, li vam donar el darrer comiat a la porta de l’Església.
Jo pel que coneixia de F. Cucurull com a persona i de la seva línia política, penso que estaria d'acord com a cloenda d'aquest seguit de reflexions, en allò que digué el mestre Pompeu Fabra; No cal deixar mai ni la tasca ni l'esperança, i potser caldria afegir-hi, no deixar mai la tasca en la defensa de la nostra Pàtria, ni l'esperança feta d'utopia i lluita, de llibertat nacional i social.
Agustí Barrera i Puigví
Grup d’Historiadors Jaume
Compte
agost del 2021
Bibliografia
Albó, Imma. Fèlix Cucurull. La lluita per l’autenticitat. Barcelona. La Llar del Llibre. 1986
Fàbrega, Míriam, Vidal, Raquel. Fèlix Cucurull o la passió per la terra. Arenys de Mar. Ajuntament 2006
Ferrer i Ferrer, Josep. Quaderns Roca i Ferreras. 2 volums. Barcelona 1995-1996.
Rendé, Joan. Fèlix Cucurull, de la lírica a la política. Diari Avui, 8 de juny de 1983.
Strubell i Trueta, Toni. Josep Narcís Roca i Ferreras. L’origen del nacionalisme
d’esquerres.
Arenys de
Mar. 2000. Els llibres del Set –ciències.
Obra pròpia
Panoràmica del nacionalisme català. Edicions Catalanes de París.1975. 6 vols
La defensa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Edició a cura de F.Cucurull. Editorial Undàrius. BCN 1976.
Consciència nacional i alliberament. La Magrana. BCN. 1978 Quaderns Alliberament 2
El fet nacional català a través de la historia. La Magrana. BCN. 1980. Quaderns Alliberament 10.
Catalunya nació sotmesa. Hogar del Libro. BCN. 1981
Catalunya republicana i autónoma (1931-1936). La Magrana BCN. 1984
L’autodeterminació de Catalunya. Edit. Tibidabo. BCN 1991