Càpsules
de Memòria Democràtica de JRCC (1)
Per què Joan Cornudella president del Front Nacional de Catalunya no fou un dels oradors al Míting de la Diada de l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat?
L’any 1976 en ple procés de la transició
en l’acabament del regim i ja un cop mort el dictador Franco, es va produir un
esdeveniment polític i cívic important, que fou la celebració de la Diada
Nacional de l’Onze de Setembre a Sant Boi de Llobregat. Fou un Míting que fou autoritzat
amb condicions i que fou la primer Diada “tolerada”.
Sobre aquest esdeveniment s’han escrit
textos en llibres i articles que han explicat com va anar tot. Des del meu punt
de vista quan s’aborda aquest Míting, passa com moltes de les interpretacions
sobre la lluita unitària antifranquista en general a Catalunya, que hi ha hagut
un continuo biaix ideològic historiogràfic que fa que moltes activitats hagin
acabat desfigurades.
I és una llàstima perquè els que
“desfiguren” no els hi feria falta fer tanta “publicitat”, perquè des de la
discrepància, ningú els hi pot negar la seva entrega a la lluita, la seva
lluita democràtica i catalanista.
Al voltant de Míting de Sant de Sant Boi
hi ha per explicar:
1. Com sorgeix la idea de l’acte.
2. La creació de la Comissió 11 de
Setembre amb les seves 4 subcomissions: la subcomissió encarregada de negociar
amb el govern civil (jo en formava part). La subcomissió de propaganda que jo
n’era el responsable. La subcomissió tècnica. I la subcomissió econòmica.
3. La Logística de muntatge de l’acte i
la seva seguretat.
4. Els oradors del Míting.
5. L’Acte i la participació de la gent.
I per últim
6. La repercussió política posterior al
Míting.
D’aquests sis aspectes del Míting jo, en
Joan-Ramon Colomines-Companys, en podria escriure detalladament moltes coses
noves i inèdites, perquè de manera presencial hi era com a secretari general
del FNC i era membre del Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
Tenia uns 25 anys i segurament per la
meva joventut i pel fet de ser “alliberat” o sigui un politic i activista
professional, em vaig ocupar de molta de la paperassa de la lluita unitària,
des de ordres del dia, passant per Informes i documentació variada, com actes
de reunions, etc.
Quedi clar doncs, que jo no faig “Textos
d’Història” només faig “Textos de Memòria Democràtica” i això comporta que el
que ara ve a continuació, no respon a una recerca acadèmica, sinó a recordar,
literalment de memòria, els fets en els que vaig participar, ajudat per petites
notes d’arxius de clandestinitat.
I penso que ja seran els historiadors,
comprovant les dades, que faran els seus textos de recerca.
En aquesta càpsula o exercici de Memòria
Democràtica el que vull parlar és sobre els oradors del Míting de la
Diada Nacional de l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi. I contestar, el que de
vegades se m’ha preguntat: Per què
l’històric Joan Cornudella president de FNC no fou un dels oradors al Míting de
la Diada de l’Onze de Setembre a Sant Boi del Llobregat?
La
tria dels oradors
Poques vegades en les organitzacions
unitàries antifranquistes de Catalunya es votaven els temes a discussió, quasi
sempre es buscava una solució de consens.
Aquesta era una fórmula que garantia
l’estabilitat dels organismes unitaris, perquè les votacions haurien creat molt
de malestar, perquè per exemple partits com el PSUC, participava als
organismes unitaris com a partit i també
amb mil i un col·lectius sectorials, professionals o territorials. No sempre anaven a una, però
quasi sempre, amb algunes variants peculiars segons els militants que
dinamitzessin aquells col·lectius. Ho sabíem tots aquestes duplicitats del
“tronc mare”, però amb generositat de tots, ho portàvem prou bé.
Doncs quasi per primera vegada, hi varen
haver votacions per escollir als tres oradors que parlarien al Míting de l’Onze
de setembre a Sant Boi.
Cadascun dels tres oradors
representarien: un el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, un altre
l’Assemblea de Catalunya i l’altre s’escolliria entre els grups i partits no
enquadrats en els organismes unitaris. Per relligar, preparar i realitzar l’esdeveniment
el 10 d’agost es va constituir una Comissió 11 de setembre.
El
Consell de Forces Polítiques de Catalunya tria orador
La primera reunió que el Consell va
tractar aquest tema dels oradors i en concret del seu orador al Míting, va
acabar amb una primera ronda d’opinions i proposant noms de manera informal,
però sense cap votació.
Les opinions foren:
• Convergència Socialista de Catalunya
(CSC), el partit de Joan Reventós va proposar com orador a Miquel Roca
Junyent. (Roca era del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)
de Jordi Pujol).
• El Partit Socialista de Catalunya
-Reagrupament (PSC(R)), el partit de Josep Pallach, va proposar Heribert
Barrera. (Barrera era d’un dels dos col·lectius que es reivindicaven com
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)) i també com alternativa per ser orador
varen proposar Joan Cornudella del Front Nacional de Catalunya (FNC).
• Esquerra Democràtica de Catalunya
(EDC), el partit de Ramon Trias Fargas, va proposar a Joan Cornudella
del FNC, com a veterà lluitador històric.
• El Partit Socialista Unificat de
Catalunya (PSUC), (el partit d’Antoni Gutiérrez Díaz), va proposar el seu propi
militant històric que era Josep Solé Barberà.
• Nosaltres el FNC representat per Joan
Cornudella i per mi, no vàrem dir res.
I no ho vàrem fer, perquè hi havia dos
fets que ens preocupaven molt i sobretot ens molestaven.
Per a nosaltres ja era un fet ben
visible que el PSUC havia deixat d’apostar en una relació privilegiada i lleial
en la lluita unitària antifranquista amb nosaltres del Front i ara ho feien amb
la CDC de Pujol.
Amb el “Pacte per la Llibertat” del PSUC
i amb l’estratègia “La unitat a través de l’acció” del Front havien col·laborat
en l’arquitectura dels organismes unitàries amb èxit i nosaltres havien fet
molt bona feina contra l’anticomunisme per trobar consens unitari. Si això que
explico, sembla un retret, doncs sí, és un retret.
Però és que el retret hauria de ser més
gran, perquè l’independentisme, òbviament el Front i Cornudella, havíem estat
exclosos del Cicle de Conferències “Les terceres vies a Europa”.
Un cicle de conferències celebrades a
Barcelona entre abril i juny de 1975 que va suposar l'aparició
a l'escena pública de quasi tota l’oposició democràtica catalana, encara en
vida del general Franco. Els organitzadors del cicle que fou l’Institut Catòlic
d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB) i amb la complicitat de tots els
partits democràtics participants, no varen voler donar veu a l’independentisme.
Amb aquests precedents que ja eren una
tendència de poca solidaritat i de clara rivalitat, es reforçaria al final del
franquisme i en la transició, i el FNC ho tenia malament.
Prèviament a que el Consell es tornes a
reunir per acordar votant els oradors al Míting, es varen produir dues reunions
paral·leles on hi varen participar en cada una d’elles, diem-ne els partits de
blocs ideològics similars del Consell. Estranyament similars: per una banda els
que ells creien que eren el “centre esquerra”: CDC, EDC, ERC, PSC(R) i UDC (els
demòcrata-cristians). Aquest bloc va acordar votar com orador a Joan
Cornudella del FNC.
L’altra bloc o anomenat “d’esquerres”: CSC, P. Carlí, PPC,
PSAN i PSUC varen acordar com a orador Miquel Roca de Convergència.
El Front no vàrem ser a cap d’aquestes
reunions de blocs.
Arriba el dia que el Consell es reuneix
conjuntament per votar formalment i es dona en primera votació els següents
resultats:
Joan Cornudella (FNC) ......... 5 vots
Miquel Roca Junyent (CDC) .... 4 vots
Josep Solé Barberà (PSUC) ..... 3 vots
Qui va votar a qui?
La votació fou en veu alta i alguns
varen raonar perquè havien votat per un candidat.
D’entrada dir que cada partit es podia
votar a si mateix si volia, com veurem després, el PSUC va votar al seu Solé Barberà.
A més, alguns partits votaven per un
candidat i en van dir un altre nom com a suplent, per si calia anar a una
segona votació.
Aleatòriament, segons com estàvem
asseguts al voltant d’una taula, anaven votant en veu alta. Quan va votar
Miquel Roca que era a la reunió representant CDC, va donar el seu vot a Joan
Cornudella i va argumentar que ho feia perquè creia que no estaria bé
autovotar-se.
Llavors quan li va tocar al Front,
Cornudella sense fer càlculs, li va venir un atac de cavallerositat, de manera
precipitada i poc política i li va donar el vot a Roca Junyent.
Jo em volia fondre i vaig explotar.
I aquí es va produir uns importants
moments de tensió entre Cornudella i jo, pel que ell havia votat i sobretot per
l’argument que ens donava. Aquesta tensió la va viure tothom de la sala i ningú
va dir res, dissimulant. Acabada la primera votació, l’Avi, com li dèiem al
Front a Joan Cornudella i jo, vàrem fer un apart molt agre en una habitació
contigua. Cornudella no entenia la importància que fos orador de la Diada,
fuetejant-me amb la seva dèria intel·lectual que quan actuem no tenim
“consciencia històrica”.
Si Cornudella s’hagués votat a sí
mateix, no hi hagués hagut segona ronda, perquè ell hauria quedat primer de
vots i amb major diferència a Roca Junyent. (Hagués estat Cornudella 6 vots,
Roca Junyent 3 i Solé Barberà 3).
Va començar una segona ronda de votació
i llavors el Front, com a conseqüència de la tensió i que ja ho teníem perdut,
es va abstenir a la votació.
Abans de començar la segona ronda ja
sabíem qui votarien tres partits, perquè d’entrada ja havien anunciat el canvi
de personatge a votar, aportant els seus noms com a suplents.
En la segona ronda es va canviar el
sistema de votació, es va fer a mà alçada. Primer es citava l’aspirant i a
continuació es recollien els vots.
Resultats de manera cronològica:
Josep Solé Barberà ... 0 vots
Joan Cornudella ... 5 vots
Miquel Roca Junyent ... 10 vots
Hi varen haver 2 abstencions, una la
nostra. Cornudella va obtenir els mateixos vots que la primera ronda.
Miquel Roca seria l’orador al Míting
representant al Consell.
Es interesant, per aquells que vulguin
més detalls com va anar tota la primera votació, que mirin el quadre que
transcric a continuació:
CDC vota a Cornudella
EDC vota a Cornudella
ERC vota a Cornudella
PSC(R) vota a Cornudella
UDC vota a Cornudella
CSC vota a Roca Junyent
FNC vota a Roca Junyent
PPC vota a Roca Junyent
P. Carlí vota a Solé Barbera ( En 2a
ronda vota Roca Junyent)
PSAN vota a Solé Barbera ( En 2a ronda
vota Roca Junyent)
PSUC vota a Solé Barbera ( En 2a ronda
vota Roca Junyent)
Per les xifres es pot veure que a la
segona ronda van votar més partits que no tinc, ni apuntats, ni recordo.
Aquestes dades venen de les meves notes, la meva memòria i d’articles de
premsa. Sobretot dels articles del jove periodista Josep Maria Ràfols al Diari
de Barcelona i que tots li passàvem informació confidencial.
Segur que quan desenterrem i publiquem
els dietaris de Joan Colomines, el meu pare, trobarem totes les xifres ben
detallades i polides.
Però no me’n puc estar de preguntar-me,
com va poder ser que el PPC, el partit del meu pare, votes a Roca i no a
Cornudella. I els revolucionaris del PSAN que no varen parar de declarar-nos
“dretans” als del Front, també varen votar Roca i no Cornudella.
Hi ha moments simbòlics i persones de
referència de lluita que cal respectar. I que quedi clar que jo no tenia res
contra Miquel Roca, ni tinc ara.
Prou li va costar a Roca Junyent
acceptar l’encàrrec d’orador pel Míting tenim al costat Jordi Pujol. Pujol,
encantat de coneixes, si que entenia la importància de ser orador i el
significat històric del Míting.
Fins que en una altra reunió del
Consell, Jordi Pujol que hi assistia personalment, no va dir que Miquel Roca
acceptava ser l’orador, llavors tothom vàrem pensar que sí, que tot estava ben
lligat.
El Guti o sigui l’Antoni Gutiérrez del
PSUC, se n’havia sortit novament amb la seva. Estava encantat de pactar amb la
dreta-dreta (això era pur “Pacte per la Llibertat”) i de potenciar a Miquel
Roca, com ja ho havia fet anteriorment quan Roca va formar part de la delegació
catalana a la Biennal de Venècia que mostrava un fort compromís solidari amb
l’antifranquisme. En aquella Biennal, Roca i el Guti van establir lligams de
simpatia.
L’orador
dels no enquadrats en organismes unitaris
Joan Cornudella també fou protagonisme
pel lloc d’orador representant als no enquadrats en organismes unitaris.
En aquest cas ni Cornudella, ni FNC
vàrem participar directament en aquesta tria. Però demostra el paper rellevant
i símbol històric de l’antifranquisme i dels drets nacionals de Cornudella.
Una colla de partits i de col·lectius
petits varen fer una primera ronda informal de votació, votant-se ells mateixos
cadascun, i quedant tot tant fragmentat, que varen decidir que serien dos
oradors que els representarien i aquesta decisió la varen portar a un plenari
on hi havien més grups.
La segona ronda de votació fou:
Democràcia Social Cristiana (DSCC) ... vota
Cornudella
Estat Català ... vota Cornudella
Reforma Social (RSC) ... vota Cornudella
Acció Democràtica ... vota Jaume
Casanovas
Centre Català ... vota Jaume Casanovas
Lliga Liberal Catalana ... vota Jaume
Casanovas
Partit Social Demòcrata (PSDC) ... vota
Jaume Casanovas
Aquest resultat va anar al plenari junt
amb la proposta de tenir dos oradors i no es va acceptar ni la formula dual, ni
els noms.
Es torna a votar, desapareixen
definitivament l’opció de Joan Cornudella.
Llavors va haver una tercera votació a
la recerca final d’un sol orador.
Reforma Social i Estat Català varen dir
que ja se sentien representats per l’orador del Consell; Jaume Casanovas
(Partit Social Demòcrata) es va proposar a ell mateix; Joaquim Molins (Centre
Català) també es va proposar ell mateix; Antoni Miserachs (Democràcia Social
Cristiana) va votar per Molins; la Lliga Liberal Catalana va proposar a Octavi
Saltor i finalment Pere Vallès (Acció Democràtica) va donar el seu vot també a
Saltor. Club Catalonia es va abstenir.
S’arribava a l’empat de dos vots per
Molins i dos per Saltor.
Llavors Jaume Casanovas que s’havia
autovotat, va canviar de posició i va donar el vot a Octavi Saltor, quedant
aquest elegit amb tres vots a dos sobre Molins.
L’orador
de l’Assemblea de Catalunya
L’organisme
unitari de l’Assemblea de Catalunya, en el seu secretariat permanent, no hi va
haver cap dificultat per triar la persona que ens representaria i feria també
d’orador al Míting de la Diada.
Formalment l’Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans com a membre de l’Assemblea de Catalunya va proposar a Jordi Carbonell, que en aquella època era un independent, que fos l’orador per l’Assemblea. Per unanimitat vàrem escollir-lo, diem-ne per “aclamació” i sense votacions.
El lluitador Jordi Carbonell va
immortalitzar en el Míting de la Diada la sentència:
“... que la prudència no ens faci
traïdors ...”.
Joan-Ramon
Colomines-Companys
Camarles,
Terres de l’Ebre.
Abril
2024.
+++
FOTOGRAFIA:
Vista aèria del Míting de la Diada de Catalunya, 11 de setembre de 1976 a Sant Boi
de Llobregat. Fotografia sense autor conegut i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
/ Universitat
de Barcelona / Centre
d'Estudis Històrics Internacionals ©.