Informe de la ONG israeliana “B’Tselem” en el que acusa al govern israelià d'estar cometent un genocidi a la Franja de Gaza
RESUM EXECUTIU
El nostre genocidi
Des de l'octubre del 2023, Israel ha canviat fonamentalment la seva política envers els palestins. Després de l'atac liderat per Hamàs el 7 d'octubre del 2023, Israel va llançar una intensa campanya militar a la Franja de Gaza, que encara continua més de 21 mesos després. L'atac d'Israel a Gaza inclou assassinats en massa, tant en atacs directes com mitjançant la creació de condicions catastròfiques que augmenten el nombre massiu de morts; danys físics o mentals greus a tota la població de la Franja; destrucció a gran escala d'infraestructures i condicions de vida; destrucció del teixit social, incloses les institucions educatives i els llocs culturals palestins; detencions massives i abús de detinguts a les presons israelianes, que s'han convertit en camps de tortura per a milers de palestins detinguts sense judici; desplaçament forçat massiu, inclosos intents de neteja ètnica de palestins a Gaza i la conversió d'aquest últim en un objectiu de guerra oficial; i un atac a la identitat palestina mitjançant la destrucció deliberada de camps de refugiats i intents de soscavar l'Organisme de les Nacions Unides per a l'Ajuda i les Obres Públiques per als Refugiats de Palestina (UNRWA). El resultat d'aquest atac exhaustiu a la Franja de Gaza és un dany greu i, almenys en part, irreparable per a més de 2 milions de persones que viuen a la Franja de Gaza, com a part del poble palestí.
Un examen de la política israeliana a la Franja de Gaza i els seus horribles resultats, juntament amb declaracions d'alts polítics i comandants militars israelians sobre els objectius de l'atac, porta a la conclusió inequívoca que Israel està prenent mesures coordinades i deliberades per destruir la societat palestina a la Franja de Gaza. En altres paraules: Israel està cometent genocidi contra els palestins a la Franja de Gaza.
El terme genocidi es refereix a un fenomen sociohistòric i polític que s'ha produït al llarg de la història de la humanitat. Des que es va signar la Convenció de les Nacions Unides per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi el 1948 (i va entrar en vigor el 1951), el genocidi també ha estat reconegut com un dels crims més greus del dret internacional, que implica actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós. El genocidi es duu a terme a través de pràctiques múltiples i paral·leles al llarg del temps, i els assassinats físics massius són només una d'elles. La destrucció de les condicions de vida, de vegades en zones de concentració o camps, l'intent sistemàtic d'impedir els naixements, la violència sexual generalitzada contra membres d'un grup o la seva expulsió massiva, poden ser —i han estat al llarg de la història— alguns dels mitjans utilitzats pels estats o les autoritats governants per destruir grups ètnics, nacionals, racials, religiosos i d'altres. En conseqüència, els actes genocides són diverses accions destinades a provocar la destrucció d'un grup diferent, com a part d'un esforç deliberat i coordinat per part d'una autoritat governant. Tant moralment com legalment, el genocidi no es pot justificar sota cap circumstància, inclòs com a acte de defensa pròpia.
El genocidi sempre es produeix dins d'un context: hi ha condicions que el permeten, esdeveniments desencadenants i una ideologia rectora. L'atac actual contra el poble palestí, inclosa la Franja de Gaza, s'ha d'entendre en el context de més de setanta anys en què Israel ha imposat un règim violent i discriminatori als palestins, prenent la seva forma més extrema contra els que viuen a la Franja de Gaza. Des que es va establir l'Estat d'Israel, el règim d'apartheid i ocupació ha institucionalitzat i emprat sistemàticament mecanismes de control violent, enginyeria demogràfica, discriminació i fragmentació del col·lectiu palestí. Aquests fonaments establerts pel règim són els que van fer possible llançar un atac genocida contra els palestins immediatament després de l'atac liderat per Hamàs el 7 d'octubre de 2023. Aquest informe emfatitza tres d'aquests fonaments en particular: la vida sota un règim d'apartheid que imposa la separació, l'enginyeria demogràfica i la neteja ètnica; l'ús sistemàtic i institucionalitzat de la violència contra els palestins, mentre que els perpetradors gaudeixen d'impunitat; i mecanismes institucionalitzats de deshumanització i d'emmarcar els palestins com una amenaça existencial.
Aquestes condicions poden existir amb el temps sense convertir-se en un atac genocida. Sovint, un esdeveniment violent que crea una sensació d'amenaça existencial entre el grup perpetrador és el detonant perquè el sistema governant dugui a terme un genocidi. L'atac de Hamàs i altres grups armats palestins el 7 d'octubre de 2023 va ser un catalitzador d'aquest tipus. L'atac atroç, dirigit principalment a civils, va incloure molts crims de guerra i probablement també crims contra la humanitat. Va acabar amb la vida de 1.218 israelians i ciutadans estrangers, 882 dels quals eren civils, va comportar actes de violència extensos i greus, inclosa violència sexual, i va provocar desenes de milers de ferits i el segrest de 252 persones a la Franja de Gaza, la majoria civils, incloent-hi dones, gent gran i nens. El nen més petit segrestat era un nadó de nou mesos que va ser assassinat, juntament amb el seu germà de tres anys i la seva mare, mentre estava detingut a Gaza. Per als israelians, el fet de l'atac, el seu abast i els seus resultats, va generar ansietat i una sensació d'amenaça existencial fins a un punt que va conduir a profunds canvis socials i polítics a la societat israeliana. Aquests van instigar un canvi en la política israeliana envers els palestins a la Franja de Gaza: de la repressió i el control a la destrucció i l'aniquilació.
L'assalt a Gaza no es pot separar de l'escalada de violència que s'està infligint, a diversos nivells i en diferents formes, als palestins a Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, i dins d'Israel. En aquestes zones, com a Gaza, s'estan cometent crims letals contra els palestins sense que els responsables rendeixin comptes. La violència i la destrucció en aquestes zones s'estan intensificant amb el temps, sense cap mecanisme nacional o internacional eficaç que actuï per aturar-los. Com a resultat, aquests crims s'estan normalitzant als ulls dels soldats, comandants, polítics, figures dels mitjans de comunicació i israelians en general. Advertim del perill clar i present que el genocidi no es limitarà a la Franja de Gaza, i que les accions i la mentalitat subjacent que l'impulsen es puguin estendre a altres zones també.
BtTselem és una organització israeliana de drets humans que documenta i investiga els danys causats als palestins sota el règim d'apartheid i ocupació israelià. En nom del deure de protegir els éssers humans, les seves vides, dignitat i drets individuals i col·lectius, BtTselem ha treballat durant més de 35 anys per exposar les violacions sistemàtiques dels drets humans palestins per part d'Israel.
Com a organització de drets humans que treballa per aturar i prevenir la violència estatal sistèmica i generalitzada contra els palestins, és el nostre deure analitzar les violacions dels drets humans sobre el terreny en el context del règim que les duu a terme i la seva lògica política subjacent.
Des de l'octubre de 2023, hem recopilat testimonis de testimonis presencials i documentat centenars d'incidents que impliquen violència sense precedents i extrema contra civils palestins a tot el territori que controla Israel, mentre que polítics i comandants militars clau han declarat obertament les polítiques que s'estan implementant sobre el terreny. Incomptables proves de les conseqüències d'aquestes polítiques reflecteixen la transformació horrorosa de tot el sistema israelià en el seu tracte amb els palestins.
A BtTselem, jueus israelians i palestins de la Franja de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i Israel treballen colze a colze, guiats per la visió compartida que la defensa dels drets humans és una obligació humana i moral bàsica. Tots vivim sota un règim discriminatori d'apartheid que classifica alguns de nosaltres com a subjectes privilegiats simplement perquè som jueus, i altres com a no mereixedors de cap protecció simplement perquè som palestins. Junts, lluitem pel dret que tots tenim a viure entre el mar Mediterrani i el riu Jordà sense discriminació, opressió violenta i aniquilació.
Fins i tot mentre escrivim, Israel està intensificant el seu atac brutal i despietat contra els palestins. La matança i la destrucció rutinàries a la Franja de Gaza, així com la creixent violència i el desplaçament forçat de desenes de milers de persones a Cisjordània, no haurien estat possibles sense la inacció internacional davant l'escala i la gravetat incomprensibles d'aquests crims. Molts líders estatals, especialment a Europa i als Estats Units, no només s'han abstingut de prendre mesures efectives per aturar l'aniquilació i la violència, sinó que han permès que continuï, ja sigui mitjançant declaracions que afirmen el "dret a l'autodefensa" d'Israel o mitjançant un suport actiu, inclòs l'enviament d'armes i municions.
Com a poble d'aquesta terra i com a activistes dels drets humans, és el nostre deure ser testimonis de l'estat de coses que nosaltres i molts altres hem documentat i investigat. És el nostre deure anomenar la realitat que estem presenciant i vivint, explicar-la i donar suport a les víctimes.
El reconeixement que el règim israelià està cometent genocidi a la Franja de Gaza i la profunda preocupació que es pugui expandir a altres zones on els palestins viuen sota el domini israelià exigeixen una acció urgent i inequívoca tant de la societat israeliana com de la comunitat internacional, i l'ús de tots els mitjans disponibles en virtut del dret internacional per aturar el genocidi israelià contra el poble palestí.
Jerusalem, juliol 2025
INFORME COMPLET (en anglès) ... clicar aquí
+++
Fotografia: Gaza
bombardejada. Font: B’Tselem ©.